“Sa giustitzia in Tatari in su 1500” de Elena Casu

Su podere legislativu e s’amministratzione de sa giustìtzia in Tàtari in su 1500: sas fainas de sa massaria, de su pastoriu e de sos molinàrgios.

images1

Cun custa formula, a dae in antis de Nostru Segnore Deus e de sos bator Santos Evangelistas, in su 1556 faghiat giuramentu su podestade nou de sa Tzidade de Tàtari, Frantziscu Lacano , a testimòngios bi fiant sos consigeris e de sa tzidade matessi: Giuanne Solinas, Giuannantoni Araolla, e Vissente Deliperi.

Su podestade nou giuraiat de osservare e de fagher osservare sos cabìdulos, breves, istatutos, ordinàntzias , usos e pràtigas de sa Tzitade de Tàtari cun tota s’autoridade sua:
«jurades a n(ost)ru s(eno)re Deu et assos suos sanctos bator eua(n)gelios cu(n) sas manos v(ost)ras corporaleme(n)te tocados», cu(n) totu sas forzas vostras», et gasi matessj hagis observare et ten(n)rer et faguer obseruare totu et qualesisiat cabidulos breues statutos ordinaciones usos pratigas dedicta citade gasi sos factos come(n)te et issos faguidores» e sighende giuraiat de: «administrare justicia bene et rectamente» siat sas causas tziviles e penales, «gasj jn sas causas ciujles come(n)te et crjmjnales» totus sas dies duas oras a mangianu e duas oras passadu mesu die, «agis administrare justissia generalemente duas horas su ma(n)gianu et duas horas passadu meju die ogni die no(n) ferjadu» e traballu de non lassare a urtimu, fiat a tènnere assentu sos libros contàbiles «agis ten(n)er taula et purgare cudda juxta forma dessu reale prjuilegiu segundu est costumadu» . Su potere legislativu, imbetze, fiat afidadu a sos consigeris comunales e s’espressaiat cun s’emanatzione de ordinàntzias chi faghiant rispetare aunende a pare santziones in dinari e penas a su corpus a sos chi non sighiant sa lege. Sos consigeris e su podestade aiant giurisditzione in tota sa baronia de sa Nurra e de custa s’agatant descritziones in paritzos documentos costoidos in s’Archìviu de Istadu de Tàtari; in unu de custos di leghet chi sa baronia de Nurra est logu ricu de terra chene traballada e buscosa: «jnsos territorios de dita baronia de Nurra si han multas terras jn cultas et buschosas dessas (si)g(uen)tes sa dita citade de hat nexiuna utilidade» . Pro sa tzitade de Tàtari, comente pro ogni tzidade de su restu in tempus antigoriu, su de àere terra chene traballada fiat prus unu dannu che unu bonu, pro custu sas terras beniant dadas in cuntzessione a privados a manera de las podere isfrutuare. Su sèberu fatu dae sa comuna de Tàtari in su 1500 fiat cussu de impreare su sistema a vidatzone pro sa coltivatzione a laorera, est a nàrrere si chircaiat unu terrinu, si tancaiat cun muros a burdu e si costoiat. Sa tancadura aiat duas finalidades, sa prus logica fiat chi gasi si distinghiant mègius sas propriedades e s’àtera fiat chi su terrinu podiat èssere mègius costoidu dae su passàgiu de sa robba chi paschiat. Sas ordinàntzias comunales naraiant a manera crara chi sos cuntzessionàrios de sos terrinos non si nde podiant apadronare, su cuntratu previdiat fintzas chi si in sos terrinos dados in cuntzessione b’esserent istados caminos de abba, sas terras depiant istare abertas chene impedimentu perunu a manera chi cale si siat persone podiat leare s’abba dae su riu o dae sa funtana «et cun pactu qui sos caminos et abbas qui sunt jndictas terras resten abertas senza jnpedimentu nexiunu». Si su sistema a vidatzone fiat sa regula pro su chi pertocaiat su traballu de sa terra, su traballu de sos pastores fiat reguladu dae su cuntratu cumone. Cun custu cuntratu sos pastores si poniant a sòtziu e a in intro de custu sòtziu sas responsabilidades fiant partidas intre tres freguras: cussa de su «pobiddu» chi fiat su proprietàriu de su bestiàmine, su sòtziu majore «comonargiu majore» e su sòtziu minore «comonargiu minore». Su bestiamine beniat dadu a sos cumonàrgios, pastores o paschidores. Sos sòtzios non podiant leare bestiàmine dae persone istràngia, nen podiat dare∙lis a bier, ne a mandigare ne istrangiare∙lu si s’iscobiaiat una faina gasi sa multa previdiat su pagamentu de 25 liras. Si cumbinaiat chi su sòtziu minore chi aiat in gàrrigu su bestiàmine agataiat un’animale mortu depiat avisare deretu su sòtziu majore e li depiat giughere sa pedde.
Sas ordinàntzias regulaiant fintzas sa fura de su bestiàmine, gasi in un’ ordinàntzia si leghet chi cunsideradu su nùmeru artu de furas chi cummitiant sos foristeris e sos istràngios, est a nàrrere sos chi non fiant domitziliados in su territòriu de sa Tzitade de Tàtari si ordinaiat a custos de non fagher pàschere sas gamas issoro in su territòriu de pertinèntzia de Tàtari. Si s’agataiat pegos de bestiàmine iscapos s’animale podiat èssere mortu e maselladu. Fiat preubidu a sos cuntzessionàrios de sos terrinos de sa Tzidade, in ue curriat abba o b’aiant funtanas, de poder bochire o masellare su bestiàmine chi intraiat pro bufare cuss’abba. In casu de dannu fatu dae su bestiàmine, a custu terrinu su cuntzessionàriu podiat cramare unu peritziadore «aconxadore o extimadore afaguer istimare su dannu» , pro abalorare su dannu fatu e dimandare sos dannos a su padronu de sos animales. In su 1561 su podestade de Tàtari umpare a sos barones de sa Nurra, a pustis de aer bidu chi sas penas prevìdidas pro sas furas de bestiàmine, non bastaiant pro nde los fagher sessare detzidint, de fagher unu tarifàriu nou prus adecuadu. Si calecunu furaiat pro sa prima borta: caddos, ebbas, boes images-2domados fiat punidu a pagare sa maquizia de bìndighi liras a s’ufitziale e chimbe liras a su padronu de s’animale. «qui alguna persona hat furare cadu domadu o ebba domada o boe domadu pro sa prima fura paguet assu popiddu de […] q[..] quimbe et de maquisia bindigui liras assu officiale» . Si su ladru non pagaiat sa multa si li nde segaiat un’origra, sa repìtida de su reatu fiat punida cun s’impicu. «quj lj siat segada una origia pro dicta fura primargia et dae dicta fura primargia jn susu si hat comitter atteru furtu de quale sisiat dedictu bestiame(n) […]du siat jmpicadu de modu quinde morgiat» .images-1
In casu de fura de animales iscapos, non domados, sas penas fiant àteras, sa multa fiat de bintichimbe liras de pagare in parte a su padrone de sos s’animales e sa machìtzia a s’ufitziale. Si sa multa non beniat pagada intre bìndighi dies a su ladru si li nde segaiat un’origra pro sa prima fura, si torraiat a furare sa multa fiat sempre de vintichimbe liras e li nde segaiat s’àtera origra, sa repitida de su reatu prevìdiat s’impicu. Pro sa fura de àteros animale berbeghes, porcos o crabas sa multa fiat de chimbe liras de pagare a su padronu e de bìndighi liras de machìtzia a s’ufitziale, gasi comente si podet bider in sa tabella inoghe suta.
reatu:fura Pena prevìdida pro sa pri-ma fura Si sa multa non beniat pagada intre 15 dies pro sa prima fura. Pena prevìdida pro sa segunda fura. Si sa multa non beniat pagada intre 15 dies pro sa segunda fura repìtida de su reatu (a pustis de sa segunda fura)
caddos, ebbas boes domados 5 liras a su padronu e 15 liras di machìtzia a s’ufitziale Segadura de s’origra impicu
caddu non domadu ebba, baca, boe o àinu 25 lire a su padronu e sa machì-tzia a s’ufi-tziale Segadura de s’origra multa de 25 liras Segadura de s’àtera origra impicu
images-3berbeghe porcu, craba 5 liras a su padronu 15 liras de ma-chìtzia a s’ufitziale Segadura de s’origra 25 liras de machìtzia e segadura de s’àtera origra Segadura de s’àtera origra impicu

Custas chi amus bidu fiant sas penas pro chie furaiat a sa sola, si sa fura fiat fata dae unu grustu de persones sas penas fiant sas matessi de cussas pro su sìngulu sempre chi esserant istados furados non prus de chimbe animales, difatis si sa fura fiat a prus de chimbe, sa pena fiat una sola: s’impicu. Si bidat sa tabella inoghe suta.
Tabella de sas penas prevìdidas pro sos reatos fatos dae unu grustu de persones segundu sas ordinàntzias de su 1558.
reatu: fura Pena prevìdida pro sa prima fura: Si sa multa non beniat pagada intre 15 dies pro sa prima fura: Pena prevìdida pro sa segunda fura: Si sa multa non beniat pagada intre 15 dies pro sa segunda fura: Repìtida de su reatu, a pustis de sa segunda fura:
finas a chimbe pegos : caddos, ebbas boes domados 5 liras a su padronu e 15 liras de machìtzia a s’ufitziale Segadura de s’origra impicu
caddu (non domadu) ebba, baca, boe o àinu 25 lire a su padronu e sa machìtzia a s’ufitziale Segadura de s’origra multa de 25 liras segadura de s’àtera origra impicu
berbeghe, porcu, craba 5 liras a su padronu 15 liras de machìtzia a s’ufitziale Segadura de s’origra 25 liras de machìtzia e segadura de s’àtera origra segadura de s’àtera origra impicu dae 5 pegos in susu impicu

In su 1651 sas penas fiant istadas torradas a cambiare pro sa fura fata dae su sìngulu, pro su chi pertocaiat a su balore de sas multas si passaiant pro sa prima fura de caddos, ebbas, boes domados a 25 liras a su padronu e 25 de machìtzia a s’ufitziale, pro sa fura de caddos, ebbas, bacas, boes non domados beniat reduida dae bintichimbe a chimbe liras a su padronu e bìndighi a s’ufitziale, beniat reduida fintzas pro sa fura de berbeghes, porcos o crabas dae 5 liras a su padronu e 15 a s’ufitziale, a 5 liras de pagare solu a su padronu; sas àteras penas pro sa repìtida de su reatu abarraiant che pare a cussas de su 1558.
Ligada a custas como fentomadas est s’ordinàntzia cun sa cale sos legisladores tataresos istabilint regulas pro sa molidura de su trigu e de s’òrgiu de sos proprietàrios de sos mulinos de sa Tzitade .
S’ordinàntzia est datada 17 trìulas 1561 e istabilit chi sos molinàrgios aerent marghinadu in antis de totu su trigu e s’òrgiu de sos tzidadinos de Tàtari, si nono su molinàrgiu aiat pagadu una multa de vintichimbe liras gasi partidas sa de tres una a s’atore, de tres una a s’Ispidale de Santa Rughe e de tres una a s’Ufitziale Reale chi fiat s’esecutore. Sa multa depiat èssere pagada intre oto dies si nono su molinargiu fiat postu in manos a sa giustìtzia «et non pagandelos siat acotadu perissa terra publicame(n)te» . Sos consigeris de sa Tzitade preubint a sos molinàrgios de bèndere farina marghinada dae issos matessi, difatis custos podiant bender petzi sa parte de farina de su marghinadu chi lis pertocaiat chi fiat de deghe partes una.
images-4A sos molinargios fiat preubidu fintzas a tènnere su chilibru, su sedatu e sa carra in sos mulinos issoro o in cale si siat logu fora dae sa tzitade e fiat fintzas obbligadu a tènnere «sa carritta bene scandegliada» .
Tabella de sos reatos fatos dae sos molinàrgios e penas prevìdidas dae s’ordinàntzia de su 1561.
Reatu Pena pro su molinàrgiu Si sa multa non beni-at pagada intro de oto dies
Marghinada de trigu o de òrgiu 25 liras una parte a s’acusadore una parte a s’Ispidale de Santa Rughe s’àtera parte a s’ufitziale Arrestu
Bèndita de farina 25 liras una parte a s’acusadore una parte a s’Ispidale de Santa Rughe s’àtera parte a s’ufitziale Arrestu
Si si teniat su chilibru o su sedatu, in sos mu-linos Comente subra

Sa carrita fiat s’unidade de medìda paris a una carra, duncas sa carrita depiat respetare sa regula e non depiat èssere afartzada. Cun custa ordinàntzia sos consigeris chircant de fàghere a manera chi su cummèrtziu abusivu de su marghinadu sesset.
images-5Dae sa lèghida analìtica de custas ordinàntzias nde essint a campu sos casos in ogetu astratos, cun sas descritziones a sa minuda de sos reatos chi si podiant cummìtere, e sas penas a su corpus e in dinari chi nde sighiant contra a sos delincuentes. Sa repitida de sas ordinàntzias e s’acreschida de sas penas, prus a totu de cussas a su corpus, mustrant su contivìgiu cun su cale s’ organu prus mannu de sa tzidade e Repùblica de Tàtari, su Podestade, chiarcaiat de nde bogare cabu de sos reatos contra s’economia chi arriscaiat de creschere chene règulas. Si si ponet aficu a sas dificurtades de s’esistèntzia e a sas dificurtades de tènnere suta a controllu totu su terriròriu de sa Nurra chi aparteniat a sa tzitade de Tàtari, est fatzile a cumprendere proite sas penas esserent gasi severas chi podent èssere fintzas cumparadas cun cussas de sa Carta de Logu chi, in cussu tempus fiat galu tenta in cussideru in tota sa Sardigna. Pro urtimu si diat poder pensare fintzas chi sa repitida de custas ordinantzias si faghiat contra s’inutilidade de sas àteras ordinàntzias chi previdiant penas prus lèbias. Dae su puntu de bista linguìsticu, nde èssit a pìgiu chi su sardu logudoresu, aiat àgiu bonu in s’impitu siet in su limbàgiu che in su lèssicu giurìdicu .
(Premiadu a su cuncursu de poesia in Bonorva in su 2007 cun su segundu prèmiu in sa setzione “saggio”).

 

LASCIA UN COMMENTO

RSS Sottoscrivi.