Categoria : lingua/limba, storia

S’istoria de sa bidda de Piaghe di Elena Casu

Premiadu in Bonorva in su 2009 cun su primu prémiu in sa setzione sàgiu

S’istòria de sa bidda de Piaghe: sa diòtzesi, sa baronia e

sos oratòrios de santa Rughe e de su Rosàriu.

ft_panoramaPublium=Ploaghe. Cun custa ecuatzione, in su 1859, pariat detzisa, pro su canònigu Giovanni Spanu sa chistione de s’identidade de sa bidda de Piaghe cun s’antiga Publium . Cuss’annu difatis su canònigu iscriiat sa Memoriae Antiquae Civitatis Publii chi totu aiant atribuidu a Frantziscu De Castro, forsis tzitadinu piaghesu bìvidu in Piaghe in su sèculu su de XV, puru si non fiat àteru chi un’imbentu de sas Pergamenas apòcrifas de Arborea.

De Castro, a pustis de àere pintadu su nuraghe subra unu fògiu, incomintzat a contare de s’orìgine de sa tzitade chi a pàrrere sou fiat istada fundada giai primu de sa dominatzione cartaginesa in s’ìsula, iscriet de unu nuraghe chi fiat istadu impitadu comente turre de mèria, a guardia de sa bidda . Sas fundamentas de custu nuraghe si podent bìdere galu a in intro de sa bidda.

ft_chiesa_ploagheDe Castro si firmat «civis plovacensis», e a pustis de àere invocadu «patria mea charissima Publii», istabilit sena duda peruna s’identificatzione intre sas duas localidades «Memoria antiquae civitatis Publii qua in rustico sermone dicebatur a plebe pluvaca» .

Ma su canònigu aiat faddidu s’interpretatzione de sa Geografia de Tolomeo, custu aiat cullocadu sa «civica» de Publium, in sa costa de su cabu de susu de sa Sardigna a curtzu a su monte de Capo Testa, ma s’esistèntzia de un’àteru logu in Logudoro, chi in su limbàgiu curiale beniat cramadu Pluvaca o Plovaca , aiat fatu nàschere su malintesu. Spano aiat marcadu Publium in sa “Carta Antiquae Sardinie” in Logudoro, ma aiat fintzas postu unu puntu de dimanda a curtzu a s’atributzione, isse matessi non fiat cumbintu ca connoschiat ambos duos sos nùmenes: « in tutta la Sardegna settentrionale non c’è, all’infuori di Ploaghe, alcuna altra città che abbia conservato la somiglianza del nome» .

rettore cossu winceIstùdios linguìsticos e iscientìficos prus aprufundidos ant a pustis de tempus meda dadu un’àtera interpretatzione. Max Leopold Wagner bidet in su nùmene Ploauake, o Plavaki unu sustratu preromanu . Giulio Paulis in su topònimu Plovaki bi bidet unu sustratu grecu-bizantinu . Pro su retore Cossu s’orìgine de su nùmene Pluvio e Ploague est de atribuire a sas caraterìsticas de su logu, “in ue bi proet meda”! Ma totu su contràriu nos contat Vittorio Angius: “(…) le piogge non sono solitamente frequenti, anzi accade che, come nella maggior parte della Sardegna, vi sieno desiderate” . Spano si fiat duncas faddidu, bidende in sa memoria de De Castro sa legitimatzione de su sèberu de Piaghe comente sea vescovile e de su tìtulu de tzitade, chi fintzas sos istòricos, comente Fara, l’atribuiant. Est fàtzile duncas a custu puntu a si preguntare proite de s’atributzione de su tìtulu de Civitas Plovaca, in sa bassa edade de mèdiu, dae su mamentu chi puru sos capos de logu de sos giuigados fiant cramados villas.

In sos condaghes su tìtulu de tzitade non s’agatat mai pro peruna diòtzesi, e in sos sìnodos logudoresos, tzelebrados in su sèculu su de XV, sas seas vescoviles sunt cramadas «villas», francu chi Tàtari, tìtulu chi l’ant dadu cun sa Bulla «Super Universas» de su 3 de abrile 1441, cando sa sea metropolitana fiat istada cambiada dae Torres a Tàtari, in sa crèsia de Santu Nigola .

smicheleIn su condaghe de santu Micheli de Salvennor sa sea de Piaghe est situada in sa «villa de ploague» . A finitia de su sèculu su de XV Piaghe leat su tìtulu de tzitade in sos atos pùblicos e de sos notàrios, in cantu a pustis de sa trasladura de sa sea metropolitana a Tàtari, totu sas seas episcopales de su Logudoro nde leaiat su matessi tìtulu . In sos libros parrochiales sa tzitadinàntzia, in sensu eclesiàsticu, s’agatat iscrita fintzas a su 1648 cun custas fòrmulas «naschidos in custa Cittade (…) in custa Cittade Baptizzados (…) coniuges naturales de sa presente Cittade de Ploague (…)», e in duas bullas datadas sa prima 8 de santugaine 1587 de Alessandro Farnese, sa segunda 9 austu 1645 de Francesco Barberini, ambas duas indiritzadas “ad Confrades Civitatis Plovacen in Regno Sardiniae”. In sensu tzivile su tìtulu de tzitade cumparit comente amus giai fentomadu in sos atos pùblicos de sos notàrios, ma nde agatamus un’atestatzione puru in sa catedrale de S’Alighera, difatis intre sa prima e sa segunda culunna, a cara a sa capella de Santu Filipu, si bi leghet custu epitàfiu: « A. QVI. IAZEN. LOS. CVERPOS. DE. LOS. ILL. DON. HIERONIMO. DI. CARDONA. Y. CASTELVI. Y DONA. HELENA. CARDONA SV MUGER. SENORES DE. LA. CIVDAD DE. PLOAGHE… MURIERON…DE. VN. MESMO. ANNO. DE. M.D.L.XVIII». Su tìtulu de tzitade de Piaghe comintzat a no esser impitadu prus giai dae su 1597, cando Don Manconi, preìderu de Piaghe dae su 1597 a su 1615, si firmat «rectore dessa presente villa de Ploague» . Sas diòtzesis sufragàneas de sa provìntzia turritana s’onorant de su tìtulu de tzitade petzi dae su XVI –XVII sèculu, a pustis de l’aer otènnidu Tàtari dae Eugenio IV.

Sa diòtzesi

ft_panoramaS’atestatzione prus antiga de sa costitutzione eclesiàstica de Piaghe l’agatamus in su Provintziale Romanu cumpiladu intre su 1120 e su 1130, dae custu b’at de nàrrere derivat puru su Liber Censum de su cardinale Albino iscritu in su 1180, in custu còdighe sa bidda est fentomada cun su nùmene istropiadu de Proagi . Pro sos istòricos sa diòtzesi de Piaghe naschet in su 1090, no amus una funte pretzisa, sa data duncas diat pòdere dare una testimonia subra s’esistèntzia de unu pìscamu piaghesu in cuss’annu, ma nudd’àteru subra s’orìgine de sa sea episcopale, chi abbarrat sena tzertesa.

240px-GregorythegreatSi faghimus carchi passu a dae segus in su tempus e abbaidamus mègius s’istòria de sa Sardigna in sa bassa edade de mèdiu amus a bìdere chi sos pìscamos, chi fintzas a sos tempos de Gregorio Magno fiant sete (sas diòtzesi fiant cussas de Casteddu, Torres, Solci, Forum Traiani e Fausania, a custas si nde agiunghent àteras tres Usellus, Tharros e Bosa) in su sèculu su de XI fiant passadas a bator aimis duncas su pìscamu de Casteddu, Solci, Torres e Fausania.

2731393Pagu a pustis de su Milli sas diòtzesis incomintzant a crèschere fintzas a èssere deghennoe, de custas tres ebbia aiant pìscamos metropolitas (Casteddu, Torres e Arborea), batòrdighi sufragàneos (Dolia, Sulci e Suelli in Casteddu, Piaghe, Sorres, Ampùrias, Bisàrtziu, Castro, Ottana, Bosa in Turres, Usellus, S. Giusta e Terralba in Aristanis). Sas diòtzesis de sa Caddura dipendiant a manera dereta dae sa Santa Sea. In su 1054, s’annu de su Scisma de Oriente, mudat in Sardigna su ritu eclesiàsticu si passat difatis dae su ritu grecu a cussu latinu, sa crèsia sarda passat suta su podere de su Paba. Diamus faddire si pensamus chi sa detzisione de passare dae unu ritu a s’àteru siat istadu unu sèberu fatu contra a sos bizantinos, est beru chi sa crèsia romana aiat fatu de totu pro nde bogare dae Sardigna su ritu grecu, l’at fatu duncas dimandende parre a sos bator giuigados in nùmene de sa “Pietas” est a nàrrere a si sutamiter, comente fìgios, a sa crèsia de Roma.

7_70_20060315102937Un’àtera cosa fata pro nche bogare su ritu grecu fiat istadu su cùmbidu in Sardigna fatu a sos Monacos Benedetinos, Vitorinos, Camaldolesos, Vallombrosanos e Tzistertzenses. Sa nàschida de sos giuigatos de Casteddu, Torres, Caddura e Arborea fiat giai cròmpidu in su sèculu su de XI. A pustis de tempos de gherra in s’edade arta de mèdiu, cun sas incursiones de sos arabos, sa Sardigna fiat chirchende in lestresa de si torrare a apoderare de s’indipendèntzia sua, sas diòtzesis ant a sighire s’imprenta de sas “curatorias” est a nàrrere de sas partimentas amministrativas de sos giuigados, chi fiant organizados in «ville».

Ma galu una duda b’at de crarire, Piaghe fiat una “villa” cabu de logu de curatoria o fiat a in intro de sa curatoria de Figulinas?

images-2Angius non fiat de acordu cun Fara segundu a isse sa diotzesi de Piaghe currispundiat a sa curatoria de Figulinas difatis, Fara iscriet: « (…) ma forse era più estesa nei tempi dè giudicati, e forse il vescovo di Ploaghe stendeva la sua giurisdizione sopra il dipartimento di Montes».

A pustis de s’iscoperta de su condaghe de Santu Petru de Silki, carchi istòricu at sustènnidu s’esistèntzia de una curatoria autonoma de Plovake, Damiano Filia iscriet: « (…) a soli paesi di Ficulinas s’estendeva la giurisdizione della chiesa di san Pietro di Ploaghe, chiamata nelle carte medievali Plovake». In su condaghe si leghet chi su pìscamu de sa bidda leaiat su tìtulu de pìscamu de Salvennor, a pagos chilòmetros dae sa sea «Ego episcopu Iuste de salvennor». F. C. Casula pensat, in tames chi sa curatoria antiga de Plovake siet intrada a pare cun cussa de Figulinas; Plovake o Plovaki istaiat a in intro de su giuigadu de Torres, cumpostu dae deghennoe curatorias e custas dae batorchentas trintunu villas.

Sa baronia

images-3Su palatu baronale de Piaghe s’agatat in cussa carrera cramata Corte ‘e palatu, oe cramada Pratza Tola, in sos documentos ufitziales chi pertocant a sos annos sos de XVII-XIX su matessi logu est cramadu “Mesu palatu” o “Mesu de palatos” e fintzas “Chirriu Altu”.

No amus peruna notìtzia e nemmancu peruna pianta de du fràigu, si podet immaginare chi s’esseret tratadu de unu palatzu comente totu cussos chi sos feudatàrios aiant in sas biddas, chi impitaiant pro contivigiare s’economia e sa giustìtzia. Est nòdidu chi su palatu baronale aiat puru carchi aposentu chi beniat impreadu comente presone. Su 16 de santandria 1410 su re Alfonso de Aragona aiat dadu a Serafinu Montanians, notàriu de Tàtari unu fundu cun su villàgiu de Piaghe, Figulinas, Salvennor. Su 1 de cabidanni 1439 Montanians otenit puru cussos de Urgieghe, Noagri e Muscitano, s’8 de ghennàrgiu 1442 aiat comporadu cussu de Carzeghe dae Raimondo di Rivasecco. Totu custos benes fiant passados in eredidade a su fìgiu Serafinu II, chi umpare a sos villagios de Cotronianus, Bedas e Sacargia aiant ismanniadu sos possessos de lassare a sa fìgia Giuanna mugere de Francesco de Castelvì, umpare a sas signorias de Giave e Cossoine.

Sos oratòrios

images-4A faca a sa crèsia de Santu Petru Apòstulu, in sa carrera printzipale de sa Bidda, s’agatant duos oratòrios, su de su Rosàriu e cussu de Santa Rughe. S’istòria chi pertocat a ambos fràigos est diversa, gasi comente diversas sunt sas datas de sa fundatzione issoro. A manu destra de sa crèsia de Santu Pedru b’est s’oratòriu de santa Rughe, in tempus antigu intitulada a santa Lughia, sa mudadura si depet a papa Sisto V, chi in su 1587 cun una Bolla « Sincerae devotionis affectus» de su 18 de santugaine istituiat in sa tzitade de Piaghe s’artzicunfraria de santa Rughe; sa crèsia aiat sighidu pro un’àteru pagu tempus a àere una capella indipendente .

ft_chiesa_ploagheA manu manca b’est s’oratòriu de su Rosàriu comintzadu a fraigare in su 1650 ma sos traballos sunt istados crompidos a pustis de sa peste chi aiat degumadu sa populatzione de s’ìsula intre su 1652 e su 1656 . Tzertu est cosa curiosa a agatare duos oratòrios gasi a curtzu. Dae sas relatas ad Limina de sos pìscamos ischimus chi sas cunfrarias fiant in totu sas parrochias de sas diotzesi, sos tzentros prus mannos nde teniant prus de unu. Tzertu però chi cunsiderare Piaghe unu tzentru mannu est forsis tropu, difatis puru aende una catedrale fintzas a su 1503, aiat “unu nùmeru de anima bassu” . Ischimus fintzas chi in sas diòtzesi de su cabu de subra, cunforma a cussas de su cabu de suta, fiant prus sas cunfrarias intituladas a santa Rughe chi non cussas intituladas a su Rosàriu . S’oratòriu de su Rosàriu no aiat sa matessi autoridade de cussu de sa Rughe, no aiat nemmancu unu regulamentu, in su 1824 su vicàriu parrochiale iscriiat: «(…) tali compagnie di secolari sotto le divise di quelli oratori assistono a tutte le processioni parrocchiali e delli stessi non vi sono regole bensì fanno le loro funzioni, cioè li divini offizi le domeniche e i giorni festivi, e vi si celebra la messa dei rispettivi cappellani pagati dai beni di esse chiese» . Ma torramus a s’oratòriu, s’istrutura est simple, a in intro est a rughe latina cun una navada ebbia, duas capellas a costàgios, una prus manna in mesu e una in sa sagristia, totus cun bòvedas a carrada. Sa fatzada est fata cun pedras segada a contones non tropu mannos, bene finidos e assentados cun cuidadu, duas parastas a lacanas a sos bicos nde sestant a costàgios sa fisionomia pighende∙nche fintzas a sa guarnìgia de sa cobertura a duas abbas, subra de custa b’at unu campanile a vela cun una rughe de pedra.

images-6Fatzada de s’oratòriu de Santa Rughe

In mesu a sa fatzada b’at una bentana retangulare chi dat lughe a totu sa crèsia. Su portale est retangulare, frunidu dae una guarnìgia, e dae unu chìgiu chi nde essit unu pagu a fora cunforma a su pianu de su portale. A in intro, a manu destra b’at un’altare de su Setighentos in linna tacheddadu, indeoradu e pintadu a manu; in sa parte arta b’at un angheleddu chi reet unu tìmpanu a in intro de custu b’at una culumba a alas abertas e in punta a totus una rughe. In su presbitèriu b’est s’altare majore de su ‘600, puru custu de linna tacheddadu e indeoradu.

Sa finalidade de s’artzicunfraria fiat su cultu de sa santa Rughe e de sa Madonna Adolorada, difatis in sa chida santa si faghiant totu sas tzelebratziones in particulare beniat fata sa rapresentatzione de s’Iscravamentu, e a pustis de sa protzessione s’istatua de Gesus beniat posta in s’altare majore . Como s’oratòriu est impitadu comente sala parrochiale, sas capellas e sos altares sunt covacados cun lentolos chi nde cuant, arruinende∙la, sa fisionomia naturale de sa crèsia.

A manu manca de sa crèsia de santu Pedru b’est s’oratòriu de su Rosàriu, cunsacradu in su 1651 comente si podet lèghere in s’iscritzione chi b’est in sa fatzada: «Custa obera est/fata seat perpetua D/omino VII Oustu 1651».

S’oratòriu est duncas de sa meidade de su sèculu su de XVII, ma pro lu cumprire bi sunt chertos galu paritzos annos, in su testamentu de Marianghela Sini-Cau, fèmina piaghesa si leghet custa notìtzia «Milli liras, 50 iscudos a sa fabbrica et adornas de nostra Senora de su Rosariu». Custu nos faghet pensare chi a cussa data s’oratòriu non fiat galu cumpridu o mègius aiat bisòngiu de èssere cumpridu a fine; donna Mattea Dies-Tedde aiat lassadu a sa crèsia pro la cumprire una summa in dinari «de su Oratòriu de nostra Senora de su Rosàriu de dita presente villa, pro esse qui a ditu tempus fuit cudda mesu fabbricada a cantonera sa dita faciada» custu intre su 1655 e su 1656 .

Fatzada de s’oratòriu de su Rosàriu

Sos acontzos fiant incomintzados in su 1983 sunt istados cumpridos in su 1988. S’istrutura de sa crèsia s’assimìgiat meda a cussa de s’oratòriu de santa Rughe, puru custa difatis at una fatzada cun cobertura a duas abbas e tenet unu campanile a vela. In mesu a sa fatzada b’at una bentana retangulare, su portale est inghiriadu dae una guarnìgia de pedra totu traballada a frores de loto. A in intro b’at una navada ebbia, cun boveda a carrada cun sutarcos. In su presbitèriu bi sunt duos cuadros de sos evangelistas, a manu manca Marco e Giuanne a destra Mateu e Luca.

Nota della Redazione. Il testo è corredato di note scientifiche. Chi lo richiede potrà averlo scrivendo una email all’autrice. L’email è qui nel suo profilo alla home page.

Commenti

  1. Sa limba sarda comente proat custu sagiu istoricu si podet tratare puru pro iscriere de istoria e de ateras disciplinas!
    Augurios meda a Elena chi, si si ponet, podet iscriere custas e ateras cosas.
    Fiza mi’, no ti lasses leare dae sa mandronia comente meda piseddas de oe!
    Iscrie, iscrie, iscrie e bonannu!

    Angheleddu de sa Niera

    angelino
    Gennaio 7th, 2010
  2. tanto complimentos a chie cun tanto amore a descritto su paese meu grazie meda

    giovanna
    Luglio 26th, 2010
RSS Sottoscrivi.